Accions - Autofinançament

AUTOFINANÇAMENT - ACCIONS

Les accions són títols-valors que representen una part proporcional del capital social d'una S.A. Qui la posseïx és soci de l'empresa i propietari d'esta en una part proporcional al nombre d'accions adquirides, conferint-li una sèrie de drets, en particular, a participar en el repartiment de beneficis, en forma de dividends i el dret preferent en la subscripció de les noves accions emeses per l'empresa. El dret preferent a favor dels socis té com a objecte que els accionistes antics, després de l'ampliació de capital, mantinguen la mateixa situació jurídica i la mateixa situació patrimonial, és a dir, mantinga el mateix nombre de vots i la mateixa proporció de participació en el capital social de l'empresa, que tenia abans de l'ampliació. Després de l'ampliació el preu de les accions velles patix en la bossa un descens, ja que són més accions les que participen en la distribució de beneficis les reserves, etc.

El valor teòric dels drets de subscripció és l'equivalent a la diferència entre el valor de l'acció abans de l'ampliació i el valor teòric de la mateixa després de l'ampliació. La dita diferència és la que compensa l'accionista de la pèrdua de valor que patix en bossa cada una de les seues accions antigues. Si acudix a la subscripció esta pèrdua de valor queda compensada pel menor cost que per a ell han tingut les accions noves. Si no acudix a la subscripció i decidix vendre els seus drets de subscripció, el valor teòric del dret li compensarà per la pèrdua de valor que patiran les seues accions després de l'ampliació.

Maneres d´autofinançament

MANERES D´AUTOFINANÇAMENT

Hi ha diverses meneres d´autofinançament:

• Finançament interna encaminada a mantenir la capacitat econòmica de l'empresa.
• Autofinançament d'enriquiment: Formada per aquells beneficis que no es distribueixen als socis i es destinen a realitzar inversions. Per entendre el significat d'aquest benefici no distribuït, hem de tenir en compte el concepte de benefici de l'empresa i la forma de obtenir el seu import. Ens estem referint a que aquest benefici, comptablement calculat, no és una quantitat física de diners que al final de l'exercici econòmic es decideix repartir als socis o reservar en part per realitzar inversions.

Així, l´autofinanció té avantatges i inconvenients:

Considerant les amotrizacions conjuntament amb els beneficies de l´empresa
s´obté l´autofinançament que genera els avantatges següents:

• Permet a l´empresa el gaudi d´una més atonomia i llibertat d´acció.
• Permet que les reserves constituïsquen per a la societat una font de recursos financers que no cal remunerar.
• Per a les xicotetes i mitjanes empreses és una forma sigulartizada             d´obtindre recursos a llarg i mitjà termini.

Inconvenients:

• Vulnera el fi social
• Inversions poc rendibles
• Reducció de dividends o de la rendibilitat d´accions.

Justificació unitat

JUSTIFICACIÓ UNITAT I LLENGÜES

A més a més, la societat actual es caracteritza per la seua diversitat cultural i lingüística. A més, la mobilitat, les relacions internacionals i la globalització econòmica fan que siga una prioritat educativa aconseguir el domini de les llengües oficials de la nostra comunitat i almenys d´una llengua estrangera.

El Decret 9/2017 de 27 de gener, publicat en el DOCV 06/02/2017, entre altres normatives, estableix el model lingüístic educatiu valencià, contempla la possibilitat i dona instruccions que faciliten la implantació del Programa de Educació Plurilingüe amb l´objectiu de millorar el coneixement de la llengua i cultura valenciana al mateix temps que s´aprenen continguts curriculars.

El Currículum de l´assignatura Economia de l´Empresa a la Comunitat Valenciana està regulat en el Decret 87/2015 de 5 de Juny del Consell, publicat en el DOCV 10/06/2015. S'impartirà en un Centre de la ciutat d´Alacant, on es troba vigent  el Programa d’Educació Plurilingüe que integra els objectius propis de la matèria amb la adquisició d’habilitats lingüístiques i comunicatives d’acord amb la línia metodològica TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts). D’acord amb l’esmentat programa, s’emprarà el català com llengua vehicular en totes les activitats per a la consecució dels objectius curriculars i per a desenvolupar al màxim les habilitats comunicatives de l´alumnat en esta llengua.

L´alumnat com tasca final de la unitat, desenvoluparà un treball en equip proposant un projecte d'inversió de 1.000.000 d´euros per a l´empresa propietària de Terra Mítica. El projecte ha de promoure l'ús del català i la integració d'algun col·lectiu en situació d'exclusió social. El project serà presentat a través d´un blog. Serà necessari crear una compte twitter i publicitar el blog a través d´ella així como lliurar l´enllaç al Google Drive i els documents amb l´objectiu d´utilitzar les TICs.

La TIR (Taxa interna de retorn)

LA TIR (TAXA INTERNA DE RETORN)

Quan una persona realitza una inversió en un actiu, és lògic que desitge conéixer la rendibilitat que obtindrà amb la dita inversió, la qual cosa li permetrà, d'una banda, saber quant augmenta la seua riquesa i, d'altra banda, realitzar comparacions amb altres possibles inversions. Hi ha distintes mesures de rendibilitat, depenent de les situacions que es consideren. Les principals mesures són les següents:

• Taxa de rendibilitat o de retorn (TRE)
• Taxa interna de rendibilitat o de retorn (TIR)
• Rendibilitat financerofiscal (RFF)

La Taxa Interna de Retorn (TIR) és la taxa d'interés o rendibilitat que oferix una inversió. És a dir, és el percentatge de benefici o pèrdua que tindrà una inversió per a les quantitats que no s'han retirat del projecte. És una de les mesures utilitzades en l'avaluació de projectes d'inversió que està molt relacionada amb el Valor Actualitzat Net (VAN).

També es definix com el valor de la taxa de descompte que fa que el VAN siga igual a zero, per a un projecte d'inversió donat. La taxa interna de retorn (TIR) ens dóna una mesura relativa de la rendibilitat, és a dir, vindrà expressada en tant per cent. El principal problema radica en el seu càlcul, ja que el nombre de períodes donarà l'orde de l'equació a resoldre.

Per a resoldre este problema es pot acudir a diverses aproximacions, utilitzar una calculadora financera o un programa informàtic. Com es calcula la TIR? També es pot definir basant-nos en el seu calç.

Projecte 3: Generació talent

PROJECTE 3: PLA GENT, GENERACIÓ TALENT: FINALITAT EL RETORN, LA RETENCIÓ I L´ATRACCIÓ DEL TALENT

Es proposa como activitat tercera un estudi de viabilitat i finançcament del següent projecte d´inversió publicat al Juliol 2017 per la Generalitat Valenciana:

La forta recessió socioeconòmica experimentada a Espanya entre 2008 i 2015 va afectar especialment un dels col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral: les persones joves. Una de les conseqüències d’aquest llarg període de recessió ha sigut la cerca d’oportunitats de treball en altres països i, en particular, la intensificació de l’emigració de personal qualificat. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Espanya va perdre, entre 2010 i 2013, més d’11.000 investigadors i investigadores. Pel que fa a les persones joves, l’informe «Joventut Necessària», del Consell de la Joventut d’Espanya, assenyala que en la Comunitat Valenciana prop de 22.000 joves van haver d’emigrar entre 2009 i 2013, i xifra en més de 8.000 milions d’euros el cost de l’emigració juvenil sobre l’economia de la Comunitat Valenciana en els pròxims deu anys. L’esmentada quantitat resulta de sumar la inversió que han realitzat les administracions públiques en l’educació de les persones joves, que emigren a l’estranger, de la qual s’aprofitarien els països receptors. A aquesta xifra caldria afegir, encara que no siga susceptible de quantificació econòmica, els costos familiars i personals del desarrelament.

Accedir al DOCV

Projecte 2: places residències juvenils

PROJECTE 2: LA GENERALITAT CONVOCA 68 PLACES A LES RESIDÈNCIES JUVENILS PER AL CURS 2017-2018

Es proposa como activitat segona un estudi de viabilitat i finançcament del següent projecte d´inversió publicat al Juliol 2017 per la Generalitat Valenciana:

La Generalitat, a través de l'Institut Valencià de la Joventut, ha convocat un total de 68 places a les residències juvenils d'Alacant, Castelló i Benicarló per a joves estudiants i joves que realitzen alguna activitat esportiva, cultural o d'índole semblant durant el curs acadèmic 2017-18. Aquesta convocatòria es realitza a fi d'afavorir les possibilitats d'allotjament i manutenció de joves que, per raó d'estudis o per a dur a terme activitats esportives, culturals o d'índole semblant, han de desplaçar-se fora del seu domicili particular. Per al pròxim curs 2017-18, la Residència Juvenil Universitària La Florida d'Alacant ofereix un total d'onze places, totes elles en habitacions individuals; la Residència Juvenil Mare de Déu del Lledó de Castelló ofereix 28 places, deu individuals i 18 dobles, i en la Residència Sant Crist del Mar de Benicarló, es convoquen 29 places en habitacions dobles. Les places vacants que es puguen produir durant la instrucció del procediment, s'incorporaran a les places convocades.

Accedir a la noticia

Projecte 1: reducció taxes universitàries

PROJECTE 1: PUIG ANUNCIA QUE LES TAXES UNIVERSITÀRIES A LA COMUNITAT VALENCIANA ES REDUIRAN UN 15% EN ELS PRÒXIMS DOS CURSOS

El Consell invertirà 26,5 milions d'euros en les universitats públiques per a compensar aquesta baixada i destinarà altres 12 milions a les beques salari. El Pla de Millora del Sistema Universitari Valencià també contempla la creació d'una comissió d'experts per a revisar el finançament de les cinc universitats públiques.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que el Consell ha acordat amb les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana una reducció de les taxes als estudiants del 7% en el curs 2017-2018 i del 8% en el següent, la qual cosa sumarà un total del 15% en dos anys acadèmics. Ha explicat, a més, que aquesta mesura suposarà una inversió de 26,5 milions d'euros per part de l'Administració autonòmica en aquestes institucions per a compensar la disminució.

Accedir a la noticia

Problema de la presa de decisions

COMENÇAMENT DEL PROBLEMA DE LA PRESA DE DECISIONS

El procés de presa de decisions comença amb un problema, és a dir, la discrepància entre un estat actual de coses i un estat que es desitja. Ara bé, abans que es puga caracteritzar alguna cosa com un problema els administradors han de ser conscients de les discrepàncies, estar baix pressió.

Els administradors poden percebre que tenen una discrepància per comparació entre l'estat actual de coses i alguna norma, norma que pot ser l'exercici passat, metes fixades amb anterioritat o l'exercici d'alguna altra unitat dins de l'organització o en altres organitzacions. A més, ha d'existir algun tipus de pressió en esta discrepància ja que si no el problema es pot posposar fins a algun temps en el futur. Així, per a iniciar el procés de decisió, el problema ha d'exercir algun tipus de pressió sobre l'administrador perquè este actue. Esta pressió pot incloure polítiques de l'organització o datas de termini.

Presa de decisions: Schackle i Forrester

PRESA DE DECISIONS: SCHACKLE I FORRESTER

La presa de decisions comprén a les quatres funcions administratives, així els administradors quan planegen, organitzen, conduïxen i controlen, se'ls denomina ben sovint els que prenen les decisions. Ara bé: què s'entén per decidir.

Entorn del que s´entén per decidir, d´una banda, teòrics como Shackle arirmen que Decidir és fer un tall entre el passat i el futur. D´altra banda, Forrester dirà que és el procés de transformació de la informació en acció. La qual cosa queda clar en ambdós definicions és qu decidir té a veure amb un canvi d´estat amb un moviment que ens porta d´una situació donada a una altra desitjada.

És a dir, Schackle definix la decisió com un tall entre el passat i el futur. Altres autors definixen la decisió com l'elecció entre diverses alternatives possibles, tenint en compte la limitació de recursos i amb l'ànim d'aconseguir algun resultat desitjat. Com prendre una decisió suposa triar la millor alternativa d'entre les possibles, es necessita informació sobre cada una d'estes alternatives i les seues conseqüències respecte al nostre objectiu.

La importància de la informació en la presa de decisions queda patent en la definició de decisió proposada per Forrester el procés de transformació de la informació en acción. La informació és la matèria primera, l´entrada de la decisió, i una vegada tractada adequadament dins del procés de la presa de decisió s'obté com a la sortida l'acció a executar.

Decisions de la vida quotidiana

DECISIONS DE LA VIDA QUOTIDIANA

En la vida quotidiana es prenen decisions de tota índole pràcticament diàriament. Sens dubte, les decisions que l'individu presa en un determinat moment i lloc, generen repercussions col·laterals que poden afectar en gran o xicoteta mesura el seu futur.

Al moment de prendre una decisió, cada persona ha de tindre en compte els factors econòmics i no econòmics, o factors tangibles i intangibles, la qual cosa sustenta en gran manera la decisió que vaja a seleccionar. Deixant a un costat els factors subjectius, la persona pren decisions basant-se principalment en els factors econòmics que impliquen estes. És ací on radica la importància de l'economia. L'economia fa referència a la determinació dels factors i criteris econòmics utilitzats quan es considera una selecció entre una o més opcions. Dit d'una altra manera, aplica un enfocament racional per a avaluar els aspectes econòmics implicats en la presa de de decisions econòmiques.

A més a més, la incertesa macroeconòmica, igual que l´estabilitat acreixen o disminuïxen els riscos de les nostres inversiones. En funció de la nostra major proponsió o aversió al risc, prendrem les decisions d´inversió, però també en funció de la disponibilitat d´alternatives amb major o menor risc.

En èpoques d´incertesa, en les que es té un especial desconeixement de com evolucionarà l´economia en el curt termini, tot té un major risc. Un concepte econòmic fonamental per als inversors i estaviador és la inflació.

L´economia facilita que entenquem què es la inflació i, amb això, ens ajuda a comprendre els rendiments de les nostres inversiones. Exactament el mateix succeïx amb els tipus d´interés, que estan enormement influïts pel context macroeconòmic.

Presa de decisions financeres

PRESA DE DECISIONS FINANCERES EN 

L´ORGANITZACIÓ

Les finances es caracteritzen per la utilització òptima dels recursos (des del punt de vista de la microeconomia on el punt de màxim benefici és on l´ingrés iguala al cost), tenint en compte el factor temps (valor temporal dels diners, així quan es produïxen els ingressos i egresos) i el factor risc (incertesa quines possibilitats d´idea se li assignen a exisos ingressos i egresos), determinant el més exacte possible les variables estoc i fluxos de tresoreria.

La presa de decisions és de gran importància perquè té repercussions internes en l'organització quant a les utilitats el producte, el personal, etc., i externes ja que influïx en proveïdors, clients, entorns, economia, etc. També posseïx un efecte multiplicador pel fet que provoquen implicacions que al seu torn originen efectes no sols en les àrees de l'organització sinó en diversos segments de l'entorn com ara els clients, el personal i l'entorn econòmic. En context, és imprescindible que la presa de decisions es fonamente en un procés lògic i racional i en una sèrie de tècniques que permeten avaluar objectivament en un procés lògic i racional i en una sèrie de tècniques que permeten avaluar objectivament l'entorn, els costos, les repercussions i els resultats.

La importància de les TICs

LA IMPORTÀNCIA DE LES TICs EN L´ECONOMIA

En les primeres etapes del desenrotllament econòmic, la possibilitat que un país abast taxes de creixement elevades depén principalment de la tranferència de tecnologia des de l´estranger. Els païssos que han expereimentat un ràpid creixement econòmic són aquells que típicament han sigut reeixits adoptant i adaptat tecnologia forana.

Així, en etapes més avançades del desenrotllament econòmic, es fa cada vegada és important que el país genere per si mateix noves teconolgies per a mantindre taxes elevade de creixement. La integració de les TICs en l´economia és bàsic per a garantir una competitivitat i continuïtat estable. Per aixó, la importància de les TICs per a l'economia és cada vegada major. No sols per a incrementar l'activitat, sinó inclús per a transformar-la completament.

El desenrotllament d'Internet ja ha provocat una autèntica revolució en els models d'activitat i en les relacions entre els agents econòmics. Així, el 46% dels experts pensa que la formació en noves tecnologies és la qualitat més important per als líders. La creació d'ocupacions relacionats amb les TIC podria aconseguir els 1,5 milions. El desenrotllament tecnològic transformarà tendències com the sharing economy, el crowdfunding o els micropagaments. Estes dades i més estan arreplegats en la següent infografia que forma part de l'Informe Sociedad de la Informació en España (inform 2013)  que mostra la influència de les TIC en el desenrotllament i transformació de l'economia.

Sessions

SESSIONS

L´estructura de les sessions es la següent:

Sessió primera:

• Exposició dels objectius de la unitat
• Explicació dels diagrames de flux que contenen les distintes fonts de finançament i els distints criteris d'avaluació i selecció de projectes d'inversió.

Sessió segona:

• Exemples pràctics de diferenciació de les distintes fonts de finançament.
• Càlcul dels costos de cada font de finançament.
• Exemples pràctics.

Sessió tercera:

• Exemples pràctics dels distints criteris de selecció de projectes d'inversió: ‘termini de recuperació’ i ‘valor actual net’.
• Decisió d'adopció o no dels projectes d'inversión: Exemples pràctics.

Sessió quarta:

• Exemples pràctics del criteri ‘Taxa interna de rendibilitat-TIR-’.
• Diferències entre els distints criteris de selecció de projectes d'inversió.
• Exemple gràfic.
• Decisió d'adopció o no dels projectes d'inversió segons el TIR. Exemples pràctics.

Sessió cinquena:

• Brain storming: temps per a pensar en supòsits pràctics, desenrotllament de supòsits pràctics individuals.
• Posada en comú dels treballs en equip.

Sessió sisena:

• Desenrotllament del treball en equip.
• Aula d'informàtica.

Sessió setena:

• Visualització del documental.
• Resolució de dubtes.

Sessió vuitena:

• Entrega treballs en grup
• Exposició dels treballs en grup
• Debat

Sessió novena:

• Debat: 20 minuts
• Examen teòric: 35 minuts

Sessió desena:

• Entrega del treball individual
• Realització de l'examen teòric i pràctic

Continguts, TICs i Bilingüisme

CONTINGUTS, TICs I BILINGÜISME

En esta unitat didàctica es facilitaran els coneixements necessaris per a identificar les distintes fonts de finançament de l'empresa, establir les diferències entre elles, els seus avantatges i inconvenients, analitzar les distintes possibilitats d'inversió i identificar quina és la més adequada en cada moment. S´utilitzaran eines d'anàlisi de projectes d'inversió així com el seu cost.

Per tant, introdueix a l'alumnat en l'entorn amb què es relacionarà al llarg de la seua vida com a consumidor, contribuent, treballador o emprenedor, per la qual cosa té especial rellevància en la seua formació humana. Molts continguts són de caràcter multidisciplinari i posseeixen nombroses similituds amb altres matèries que configuren el Batxillerat com Valencià (Llengua y Literatura), Matemàtiques, Primera Llengua Estrangera II, Història o Informàtica.

Donada la importància de les tecnologies de la informació i la comunicació, la unitat utilitzarà aquest blog com a punt de partida, així com informació de projectes d´inversió publicats al DOCV i a la pàgina web de la Conselleria 
d´Educació de la Comunitat Valenciana. 
L´alumnat haurà de presentar un treball final de l´unitat mitjançcant un blog i compartir el enllaç i documents al Google Drive.

Introducció

INTRODUCCIÓ

Esta unitat didàctica forma part del bloc seté i últim denominat «La funció financera» de la matèria troncal Economia de l'Empresa, de la modalitat de Humanitats i Ciències Socials de segon de Batxillerat. S'imparteix al final de l'última avaluació en un total de 10 sessions de 50 minuts cadascuna a un grup de 32 estudiants, amb una edat compresa entre els 17 i els 19 anys procedents de primer curs de Batxillerat la major part són castellanoparlants amb una base formativa de valencià encara que un alumne prové de Romania sense dificultats de comprensió ja que la seua mare es valencianoparlant. S´aprofitarà la unitat perquè al mateix temps que s´aprenen continguts acadèmics, es millara el coneixement de la llengua i cultura valenciana de l´alumnat mitjançant la metodologia TILC y es millora tambè la competència en tecnologies TICs.

El grup no és massa heterogeni en relació als coneixements bàsics de la matèria ni de la llengua valenciana ni en les seues inquietuds. No hi ha cap alumne amb necessitats educatives especials. El coneixement que té l´alumnat sobre economia és prou ampli atés que han cursat diverses assignatures d´economia.

Presentació

Identificar i prendre decisions financeres en la vida quotidiana

Diàriament prenem decisions: vaig al cien o al teatre, desdejuni pa o brioxeria, compre estes tomaques o estos altres, estudi ara o vaig a la platja.

Moltes d´elles tenen un impacte econòmic i verurem per què.

En esta unitat aprendrem a prendre decisiones financeres adequades en funció dels recursos de què disposem, del tipus d´inversor que siguem i del termini que timguem per a recuperar la inversión.

Tot això integrant les TICs per a l´aprenentatge i aprenent altres llengües.

Sóc Nancy Pérez, Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat d´Alacant. Consultora tributària i professora associada del Departament   d´Economia Financera i comptabilitat de la Universidad 
d´Alacant des de fa 19 anys.

Vos invite a descubrir el meu blog.