Problema de la presa de decisions

COMENÇAMENT DEL PROBLEMA DE LA PRESA DE DECISIONS

El procés de presa de decisions comença amb un problema, és a dir, la discrepància entre un estat actual de coses i un estat que es desitja. Ara bé, abans que es puga caracteritzar alguna cosa com un problema els administradors han de ser conscients de les discrepàncies, estar baix pressió.

Els administradors poden percebre que tenen una discrepància per comparació entre l'estat actual de coses i alguna norma, norma que pot ser l'exercici passat, metes fixades amb anterioritat o l'exercici d'alguna altra unitat dins de l'organització o en altres organitzacions. A més, ha d'existir algun tipus de pressió en esta discrepància ja que si no el problema es pot posposar fins a algun temps en el futur. Així, per a iniciar el procés de decisió, el problema ha d'exercir algun tipus de pressió sobre l'administrador perquè este actue. Esta pressió pot incloure polítiques de l'organització o datas de termini.

Presa de decisions: Schackle i Forrester

PRESA DE DECISIONS: SCHACKLE I FORRESTER

La presa de decisions comprén a les quatres funcions administratives, així els administradors quan planegen, organitzen, conduïxen i controlen, se'ls denomina ben sovint els que prenen les decisions. Ara bé: què s'entén per decidir.

Entorn del que s´entén per decidir, d´una banda, teòrics como Shackle arirmen que Decidir és fer un tall entre el passat i el futur. D´altra banda, Forrester dirà que és el procés de transformació de la informació en acció. La qual cosa queda clar en ambdós definicions és qu decidir té a veure amb un canvi d´estat amb un moviment que ens porta d´una situació donada a una altra desitjada.

És a dir, Schackle definix la decisió com un tall entre el passat i el futur. Altres autors definixen la decisió com l'elecció entre diverses alternatives possibles, tenint en compte la limitació de recursos i amb l'ànim d'aconseguir algun resultat desitjat. Com prendre una decisió suposa triar la millor alternativa d'entre les possibles, es necessita informació sobre cada una d'estes alternatives i les seues conseqüències respecte al nostre objectiu.

La importància de la informació en la presa de decisions queda patent en la definició de decisió proposada per Forrester el procés de transformació de la informació en acción. La informació és la matèria primera, l´entrada de la decisió, i una vegada tractada adequadament dins del procés de la presa de decisió s'obté com a la sortida l'acció a executar.

Decisions de la vida quotidiana

DECISIONS DE LA VIDA QUOTIDIANA

En la vida quotidiana es prenen decisions de tota índole pràcticament diàriament. Sens dubte, les decisions que l'individu presa en un determinat moment i lloc, generen repercussions col·laterals que poden afectar en gran o xicoteta mesura el seu futur.

Al moment de prendre una decisió, cada persona ha de tindre en compte els factors econòmics i no econòmics, o factors tangibles i intangibles, la qual cosa sustenta en gran manera la decisió que vaja a seleccionar. Deixant a un costat els factors subjectius, la persona pren decisions basant-se principalment en els factors econòmics que impliquen estes. És ací on radica la importància de l'economia. L'economia fa referència a la determinació dels factors i criteris econòmics utilitzats quan es considera una selecció entre una o més opcions. Dit d'una altra manera, aplica un enfocament racional per a avaluar els aspectes econòmics implicats en la presa de de decisions econòmiques.

A més a més, la incertesa macroeconòmica, igual que l´estabilitat acreixen o disminuïxen els riscos de les nostres inversiones. En funció de la nostra major proponsió o aversió al risc, prendrem les decisions d´inversió, però també en funció de la disponibilitat d´alternatives amb major o menor risc.

En èpoques d´incertesa, en les que es té un especial desconeixement de com evolucionarà l´economia en el curt termini, tot té un major risc. Un concepte econòmic fonamental per als inversors i estaviador és la inflació.

L´economia facilita que entenquem què es la inflació i, amb això, ens ajuda a comprendre els rendiments de les nostres inversiones. Exactament el mateix succeïx amb els tipus d´interés, que estan enormement influïts pel context macroeconòmic.

Presa de decisions financeres

PRESA DE DECISIONS FINANCERES EN 

L´ORGANITZACIÓ

Les finances es caracteritzen per la utilització òptima dels recursos (des del punt de vista de la microeconomia on el punt de màxim benefici és on l´ingrés iguala al cost), tenint en compte el factor temps (valor temporal dels diners, així quan es produïxen els ingressos i egresos) i el factor risc (incertesa quines possibilitats d´idea se li assignen a exisos ingressos i egresos), determinant el més exacte possible les variables estoc i fluxos de tresoreria.

La presa de decisions és de gran importància perquè té repercussions internes en l'organització quant a les utilitats el producte, el personal, etc., i externes ja que influïx en proveïdors, clients, entorns, economia, etc. També posseïx un efecte multiplicador pel fet que provoquen implicacions que al seu torn originen efectes no sols en les àrees de l'organització sinó en diversos segments de l'entorn com ara els clients, el personal i l'entorn econòmic. En context, és imprescindible que la presa de decisions es fonamente en un procés lògic i racional i en una sèrie de tècniques que permeten avaluar objectivament en un procés lògic i racional i en una sèrie de tècniques que permeten avaluar objectivament l'entorn, els costos, les repercussions i els resultats.